DIVERGENT de Veronica Roth

Aquest llibre situa l’acció a la ciutat de Chicago. La societat està dividida en faccions ja que hi ha una guerra i la gent s’ha dividit segons el seu parer (perquè creuen que s’ha iniciat la guerra). En total hi ha cinc faccions: els Erudits, que creuen que el més important és el saber; els Abnegats, el més important per ells és ser altruistes; els Intrèpids, el que valoren més és la valentia; els Francs, es basen en l’honestedat;  i els Amics, que creuen que s’ha de ser més amable. Als setze anys es fa la Cerimònia de l’Elecció on cada persona escull la facció a la qual pertany. Abans de la Cerimònia, però, es fa una prova perquè tinguin una idea d’on es pot encaixar encaixar. Un cop triada la facció es trenca amb la vida anterior i ni tan sols es poden veure amb la seva família.  

La història d’aquest llibre la narra una noia que es diu Beatrice (li diuen Tris) i que viu a la facció d’Abnegació. Ella no té clar el seu futur perquè sent que no encaixa a la seva facció, però no vol abandonar la seva família.

Si vols saber quina facció triarà la Tris i quines aventures viurà llegeix-te el llibre! ;)

A mi personalment m’ha encantat! Jo el comanaria als lectors a qui els agraden els llibres d’aventures però que també hi hagi amor.

La noia del temps  

de Eva Piquer

L’Iris és una noia de 13 anys òrfena de pare.  La seva mare ha començat a treballar a la primera cadena de televisió del país i s’han de mudar a una altra ciutat per aquesta causa. L’Iris va a una altra escola i fa nous amics, concretament en Jordi i la Marta. A aquesta escola fan un programa de meteorologia que es diu ‘’Teve Arrel” i ella fa de meteoròloga, com la seva mare i per aquesta raó cada nit la mare li explica a la Iris lliçons de meteorologia. L’Iris està molt espantada perquè encerta sempre les prediccions, i la mare fa molt de temps que no n’encerta ni una. 

Jo crec que aquest llibre està molt ben escrit i és molt interessant. Recomano aquest llibre a qui li agradi la meteorologia. 

Alfagann és Flanagan

Síntesi argumental:

A la novel·la «Alfagann és Flanagan» d'Andreu Martín i Jaume Ribera, el jove detectiu Flanagan té a les mans un altre cas complicat: la desaparició de Neus Mercadal, que va fugir del seu domicili el dia de Reis. Ella i altres dues noies, la Blanca i la Vanesa, són anomenades a l’ institut com les "Cossos Deu", perquè semblen unes top models: guapíssimes, altíssimes i d'allò més atlètiques. Són companyes de classe d’en Flanagan, però no són les seves amigues, ja que mai ha mantingut bones relacions amb cap d'elles.
El pare de la Neus, un home ric, ofereix diners no només a en Flanagan, sinó a qui sigui capaç de proporcionar una pista veraç sobre l’amagatall de la seva filla. El que no sap en Flanagan és que el pare de la Neus oculta un secret obscur. Les complicacions estaran a l'ordre del dia en aquest cas, però la sagacitat i la intel·ligència d’en Flanagan, a qui fins i tot consulta la policia, portaran a innombrables proves abans d’arribar al culpable de la desaparició de la Neus Mercadal. Com desxifrar uns codis secrets, o portar dos casos paral·lelament a la investigació principal, etc.  Tot això ho aconsegueix amb l’ajuda d’un grup de nens que es diuen “Comando Zeta”, que té com a funció fer-li la vida impossible a en Lage. En una ocasió, estan a punt de matar-lo amb una bomba casolana, feta amb petards i un líquid reactiu.
En aquest complicat cas, en Flanagan també compta amb tot el suport de la Blanca, l'amiga de la Neus, i que possiblement arribi a ser en el futur l’amor d’en Flanagan. Finalment se sap que la Neus va ser violada per en Lage. La història no acaba així, si vols saber el final, hauries de llegir el llibre.

Valoració personal:

Aquest llibre m’ha agradat perquè m’agraden molt els misteris i els detectius i les seves deduccions. Aquest llibre fa que vulguis ser en Flanagan, per així poder resoldre tu mateix els casos que se li presenten al llarg de la història. També et fa pensar que hi ha gent dolenta al món, i que has d’anar amb compte. Fins hi tot pot ser un veí, com en el cas del llibre. És fàcil de llegir, no té vocabulari complicat ni complexa, té la lletra gran i entenedora i els autors no utilitzen molts recursos estilístics com els de la metàfora. Sí que descriuen molts dels passatges i persones del text, i a vegades es fa pesat. Jo el recomanaria a persones adolescents, a qui els agradi el misteri i els detectius. També a aquella gent que busqui un llibre fàcil de llegir i que sigui entretingut.

                                                                                                                           Irene Baño

CAMPS DE MADUIXES

de Jordi Sierra i Fabra

ARGUMENT

Tot va començar quan la Lluciana, que estava de festa, va prendre una pastilla d’èxtasi. Es va desmaiar i  els seus amics la van haver de portar a l’hospital. Els metges no sabien realment què tenia així que no van poder fer gaire cosa.

 A partir d’aquesta historia van transcorrent altres paral·lelament. La seva amiga, que es bulímica, està intentant superar la seva malaltia per la Lluciana. I ho aconsegueix. El seu xicot està buscant al camell que li va vendre la pastilla perquè els de l’ hospital puguin analitzar-la. El policia Vicenç Espinós també el busca. També hi ha un reporter que està escrivint un reportatge encara que els pares de la Lluciana no ho vulguin. Mentrestant la Lluciana està lluitant contra la mort i és com si estigués jugant a una partida d’escacs molt difícil.

OPINIÓ PERSONAL

A mi aquest llibre m’ha agradat molt, sincerament, ja que em fa pensar. M’agrada el fet que la Lluciana estigui jugant una partida d’escacs amb la mort quan està en coma. T’ajuda a saber que has d’anar amb compte amb el que prens i el que fas quan vas de festa.

                                                                                                                                                                         PAU LLISTUELLA

Títol: 1984

Autor: George Orwell

Editorial: El Periódico

Gènere: Narratiu

Sinposis: La feina de Winston Smith, funcionari del Ministeri de la Veritat, consisteix a <<corregir>> dades històriques segons els cànons establerts per la doctrina del Partit. Però Winston, ja no aguanta més i l’únic que desitja és veure com cau el règim imperant. Ens trobem en ple Estat totalitari. La vigilància despietada d’aquest règim ha arribat a apoderar-se de la vida i la consciència de la gent, fins al punt d’intervenir en els racons més íntims dels seus sentiments. El Gran Germà ho veu tot, ho sent tot i ho controla tot. Davant d’aquest infern, Winston decideix rebel·lar-se i assumir el preu a pagar per aquest <<crim>>: l’eliminació total de l’individu i de qualsevol rastre que en provi l’existència.

Comentari:  M’ha semblat un llibre interessant, no esperava que fos així, creia que seria sobre alguna guerra o semblant. Fa més d’un any que vaig llegint llibres apuntats en una llista, i em feia molta il·lusió poder llegir-lo ja que havia sentit a parlar molt bé d’ell, n’esperava alguna sorpresa, i bé… me l’ha donada.

A mi m’ha agradat, i el recomano per la seva temàtica i la manera en què s’ha escrit aquesta novel·la. Aquells a qui us agradin les novel·les històriques fictícies, aquí en teniu una per llegir.

CUL DE SAC    de Gemma Liennas

El llibre Cul de Sac de Gemma Liennas tracta de un noi els pares del qual no ten massaen diners però malgrat això la seva mare vol ho millor per a ell. Al cap de un temps en Joan comença a veure alcohol i a fumar drogues. Ell entra en aquest món i comença a conèixer a gent. Un dia coneix un noiet que el convens per vendre drogues als instituts de la zona. I ho fa perquè és una manera ràpida de guanyar diners. Al principi no té problemes, però aviat apareixen i ell decideix deixar-ho.

Aquest llibre m´ha agradat molt perquè m’he sentit identificat amb alguns personatges ja que tinc la mateixa edat.  Jo el recomano a persones adolescents.  

                                                                                                                                                                                    Ismael Moreno

I JO TAMBÉ SÓC UNA MANIÀTICA! d’Ann MacPherson i Aidan Macfarlane

El llibre que he estat llegint aquests dies és I jo també sóc una maniàt

ica!, d’Ann McPherson i Aidan Macfarlane, que és la continuació del popular Diari d’un jove maniàtic.

Aquest llibre és el diari personal d’una noia adolescent  que té 16 anys. Ens explica la seva vida quotidiana, els seus problemes amb la família, amb els amics, amb el tabac... També parla sobre els estudis, els exàmens i el fet d’haver d’estudiar, sobre alguns professors... Tracta temes com la regla, les relacions sexuals, malalties com la SIDA... Per una altra banda també explica els nois que li agraden, les mascotes que té, les vacances d’estiu... En resum, és un llibre diferent, que ens mostra el món adolescent des d’un punt de vista femení.

A mi personalment m’ha agradat, tot i que al principi m’avorria una mica. El recomano a qualsevol persona a qui li agradi llegir, perquè és un llibre que crec que és interessant per  als mateixos adolescents, però també per als adults. 
                                                                                                     Júlia Sanchez Rademacher

Más allá de las tres dunas de Susana Fernández Gabaldón

Jo m’he llegit el llibre Más allá de las tres dunas. És un llibre fàcil d’entendre i de llegir, ja que el vocabulari no és difícil i és un llibre que sempre manté una petita intriga per el que podrà passar i això és el que ha fet que aquest llibre no m’hagi cansat al llegir-lo.

                                                                                                            Marc Juncà

Tintin objectiu: la Lluna

Jo m’he llegit el còmic de les aventures de Tintin Objectiu: la Lluna de Hergé. 

Personalment aquest còmic penso que està molt bé, ja que es va publicar abans que l’home anés a la lluna de veritat, i pel fet que es va haver d’imaginar com seria tot el viatge i les dificultats que patirien els personatges. Trobo que està molt ben escrit i pensat.       

                                                                                                           Josep Garriga

Aquest llibre d’en Tintin m’ha agradat molt perquè tots els llibres d’en Tintin són molt divertits i emocionants. M’he llegit bastants llibres d’en Tintin i no hi ha cap que sigui avorrit. Aquest ha sigut el que més m’ha agradat.

                                                                                                David Camps 

TINTIN I EL LLAC DELS TAURONS

El llibre Tintin i el llac dels taurons, de l’autor belga Hergé, m’ha semblat un llibre irregular en el sentit que hi ha estones que m’ha avorrit i altres que m’ha interessat seguir llegint-lo. Penso que la trama és molt típica ja que el personatge que fa de dolent sempre acostuma ser el mateix a les històries de Tintin, i sempre Milú salva el seu amo. Aquest llibre ha estat l’ últim de la saga i podria haver estat diferent als altres, amb un final una mica més dramàtic.

 Àlex Marco

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS – NANCY H.KLEINBAUM

Nancy H.Kleinbaum es la autora de este libro. Nació el 30 de agosto del 1948, actualmente tiene 66 años. Es periodista y autora de libros infantiles.

El libro explica la vida de un grupo de compañeros del colegio Newton, donde aplican una disciplina muy marcada y que funciona por los valores de la tradición, el honor, la disciplina y la excelencia. En el curso que empieza llega el Sr. Keating, un nuevo profesor que les enseña el modo de vida Carpe Diem, vivir el momento y buscar la felicidad.

Mi opinión sobre este libro es que es una búsqueda sobre nosotros mismos. Este libro trata de algo muy profundo y de la dura disciplina en la educación.

Este libro no me ha gustado tanto como me esperaba, a veces me costaba entender alguna parte o alguna cosa y tenía que releérmelo.. y al final, cuando me lo he acabado ha sido como si no recordara algunas partes del libro.

                                                                                                               

                                                                                      ELISABET FELIPE

El pes de la por

Autors: Jordi de Manuel i Sílvia Vega

L'Aitor, un noi de disset anys, té una relació molt especial amb el Roman, el seu entrenador d'handbol. Al cap de poc, descobreix que el Roman té la sida. L’Aitor investiga sobre el virus de la sida i els seus símptomes, però aviat té problemes amb els seus companys. Finalment amb els companys de la colla i  la Marina, la seva noia, lluiten per superar-los.

M’ha agradat força el llibre ja que tracta d’una persona que ha de lluitar cada dia per vèncer una malaltia.

El recomanaria a tot tipus de persones perquè s’adonin què és estar cada dia lluitant, i estar sempre amb metges per una malaltia que per molt que es lluiti no es pot curar.

                                                                                                                    LAIA OTERO

  LA VALL DELS LLOPS

La Vall dels Llops és una novel·la de Laura Gallego. Explica la història d’una nena, la Dana, que tothom creia que era especial i diferent. Un  dia, el Mestre se la va endur a la Torre de la Vall dels Llops on viu aventures diverses. 

La novel·la m’ha encantat, l’he trobat original i també divertida. M’ he sentit una mica identificada amb  el personatge de la Dana. És una persona que és tímida i li costa parlar, a més a més li agrada explorar i les aventures, com a mi.  Mai m’havia llegit un llibre de Laura Gallego, però ara, me’n llegiria més.   S’explica molt bé i ho he pogut entendre tot perfectament.  En altres llibres em costa entendre el que vol explicar l’autor i no ho entenc, en canvi, en aquest, ho he entès tot perfectament. M’ha agradat molt i em tornaria a llegir aquesta novel·la mil vegades més.

Li recomanaria aquesta novel·la a les persones a qui els agradin les aventures, traïcions i una mica d’amor. Sobretot a la gent adolescent i potser a adults.

                                                                                      Marta Barjuan Vilaseca      

LES SARGANTANES NEGRES de Jaume Cela      

Jo m'he llegit el llibre Les sargantanes negres de Jaume Cela. Aquesta novel·la explica la història d'un grup d'amics d'uns 15 anys, que segueixen la pista a uns lladres que han robat tots els animals de la seva ciutat.
És un llibre policíac i de misteri, amb un vocabulari molt fàcil i que no costa gens d'entendre i de seguir. Té la lletra gran i només té 107 pàgines. Jo personalment l'he trobat massa fàcil i a vegades una mica infantil, encara que la trama és divertida i original. Aquest llibre el recomano a nois i noies a partir de 12 anys que els costi llegir i busquin un llibre fàcil.

                                              Carla Sánchez Calatayud

LLEGIR  ÉS PERILLÓS

Hem estat llegint una entrevistga a Alberto Manguel, escriptor argentí, autor d' una Historia de la lectura fantàstica. Us deixem aquí algunes de les seves reflexions:


 "Las calidades que tiene la tecnología, por razones económicas, son las que nuestra sociedad pone por delante. Hace cincuenta años la biblioteca estaba en el centro de la sociedad, nadie discutía que leer era importante, pero el capitalismo salvaje actual no puede permitirse un consumidor lento. La literatura, en cambio, requiere lentitud, requiere que te detengas, que reflexiones, que nunca alcances una conclusión. Nunca puedes saber si Don Quijote está loco o no. Como sociedad tenemos que decir que el acto intelectual es importante. No puedes pedir a un adolescente que lea cuando le estás diciendo que toda actividad que no te dé una ganancia inmediata y visible es inútil. Creo que no existen seres humanos no lectores. En la sociedad actual es como si fuésemos misioneros de una religión en la que la iglesia central ya no cree".

"La historia del libro corre paralela a la de la censura. Una de las cosas esenciales que proporciona la lectura es aprender a pensar, y no hay nada más peligroso para el poder que un pueblo pensante. La tarea del político es más fácil frente a un pueblo idiota, educarnos en la estupidez es quitarnos los libros, y eso siempre ha sido tarea de dictadores".


¿La lectura queda finalmente como un acto de rebeldía? "Siempre lo ha sido. Primero porque se valora la acción y no la inacción y porque conduce a la reflexión, y eso siempre es peligroso. Y porque a través de la lectura empezamos a conocer quiénes somos. En el futuro, leer será no sólo un acto de rebeldía, sino también un acto de supervivencia. Si como lectores nos resignamos a que nos impidan leer la buena literatura nos vamos a condenar a ser menos humanos. Es un riesgo que, por supuesto, no podemos correr. Ya estamos al borde de la catástrofe porque hemos destruido el mundo natural y ahora estamos haciendo todo lo posible para destruir el mundo intelectual. 

EL DIARI BLAU DE LA CARLOTA

 

M’he llegit El diari blau de la Carlota de Gemma Lienas. La Carlota és una noia de 17 anys que fa un diari sobre la violència de gènere. Explica testimonis reals de noies o nois que han patit alguna mena de violència,  ja sigui física o psicològica a causa del  masclisme, de l’assetjament escolar, del racisme, etc. Però ella viurà un d’aquests fets més a prop del que es pensa.

És una novel·la juvenil que a mi m’ha agradat, tot i que a vegades s’allarga una mica i arriba a fer-se una mica pesada, però és un llibre que et fa reflexionar, et fa pensar que a vegades les coses que veus poden ser molt pitjor del que et penses.

                                                                                                                                        Blanca Artero

PETER PAN

Segur que tots heu sentit a parlar alguna vegada d’en Peter Pan. O heu vist alguna pel·lícula seva, o fins i tot potser heu llegit algun llibre sobre aquest exòtic homenet. Però estic convençuda que mai heu imaginat la història de Peter Pan tal i com està escrita en aquesta novel·la.

Tot comença quan la Wendy, en John i en Michel, tres nens anglesos, es posen a dormir escoltant les histories d’en Peter Pan, narrades per la seva mare. Però el son d’aquests nens es veu interromput quan, a mitjanit, la finestra s’obre de bat a bat i apareix, volant, un nen vestit de verd. La Wendy es desperta, espantada, i veu al nen que ha entrat volant. Un nen petit, amb el cabell vermell i totes les dents de llet, vestit amb una samarreta i uns pantalons fets de fulles. La Wendy el reconeix ràpidament. És en Peter Pan. Després de parlar una estona, en Peter convenç la Wendy que vagi amb ell al país de Mai Més, ja que ell i uns amics seus necessiten una mare. La Wendy accepta, però desperta en John i en Michel per endur-se’ls amb ella. En Peter ensenya a volar als tres germanets i ,de seguida, emprenen el viatge cap a Mai Més.

Allà, viuran un munt d’aventures amb pirates, indis, i una fada que... diguem que no es la millor amiga de la Wendy.

El llibre no es gaire llarg, així que jo recomano que, qualsevol que tingui una mica d’estona lliure, passi per la biblioteca i s’endinsi en aquest mon on la màgia viu i els nens no es fan grans.

                                                                                                            Berta Garcia Filbà

El noi del pijama de ratlles

Aquest és un llibre que agrada molt. Aquí teniu un petit resum i la valoració que en fan dues alumnes de 3r d'ESO. 

En Bruno era un nen que vivia a Berlin amb la seva família. Tot li anava bé, estava content amb la seva vida. Fins que un dia, quan tornava de l’escola, va veure la Maria, la minyona, guardant totes les seves pertinences en caixes. La mare li va explicar que el pare havia sigut destinat a viure a un altre lloc, per motius de feina. El Bruno va rondinar moltíssim quan va saber que la casa on anaven era al mig del no res, a Out-With. El Bruno odiava aquella casa. Sempre estava plena de soldats pul·lulant. Un dia, des de la seva habitació va poder veure una mena de colònia on hi havia moltes persones. Ell volia jugar amb qui fos, ja que la seva germana, la Gretel, no volia estar pas amb ell. Però sabia que no podia sortir de la casa sense el pare o la mare.                                                                                           

Un dia, quan no hi havia ningú a la casa, en Bruno jugava amb un gronxador que ell mateix s’havia fet. Però va controlar malament l’espai i va caure. Un home més gran que el pare, però més jove que l’avi, el va collir i el va curar. En Bruno, encuriosit, li va preguntar el seu nom, es deia Padel, i també la raó per la qual portava aquell pijama de ratlles. Ell li ho va començar a explicar però va aparèixer la mare d’en Bruno i va haver de callar. Un dia, en Bruno, avorrit, va decidir marxar a explorar. Va trobar la colònia i va conèixer un nen que es deia Shmul. Ell li va explicar que estava allà només per una raó: era jueu. Com que es van fer molt bons amics, en Bruno anava allà a veure’l cada dia. Però un dia, l’Shmul no va aparèixer. I no us explico més.                                                            

A mi és un  llibre que m’ha agradat moltíssim perquè és una historia molt maca, a més el senyor Boyne escriu molt bé. Jo el recomano a qualsevol persona  a qui li agradi descobrir coses sobre el passat a través d’una novel·la.

                                                                                                                        Georgina Ducet

A mí, me ha gustado mucho leer este libro. Pienso que es muy bonito, ver como se hacen amigos, como Bruno va conociendo poco a poco lo que es de verdad la alambrada. Bruno va evolucionando como persona.

Yo lo recomiendo por lo que acabo de decir, y porque,  además, no es difícil de leer y no se hace pesado.

                                                                                                                       Judit Serna

   El diari vermell del Flanagan

Jo m’he llegit el llibre El diari vermell del Flanagan, escrit per Andreu Martín i Jaume Ribera. El llibre tracta sobre un noi i una noia que es coneixen i decideixen escriure en un diari en el qual explicaran tot allò que sàpiguen o aprenguin del sexe. Al final acabaran compartint experiències.

Recomano aquest llibre a totes aquelles persones que vulgui saber sobre aquest tema i, a més, llegir un bon llibre. És un llibre especial ja que parla sobre el sexe que és un tema tabú entre pares i fills,  i encara que amb els amics es comenti mai  no es fa d’una manera seriosa, sempre en broma. Els llibres d’en Flanagan són tota una col·lecció com ara Flanagan de luxe o Tots els detectius es diuen Flanagan.  

                                                                                                              Pol Vall        

CONTRABAN

de

Josep Pla

Aquest llibre ha estat escrit pel famós autor Josep Pla. El seu protagonista fa un viatge en vaixell per transportar un carregament. Va des de Cadaqués fins a Salses. El narrador va descrivint tot el que veu: pobles i ciutats com Cerbère, Cotlliure o Portvendres. Ens explica fets reals ja que ens narra una experiència que l’autor va viure quan era jove.  

Aquest llibre el recomano a la gent a qui li agrada viatjar, sobretot  en vaixell. M’ha agradat bastant perquè explica com són pobles que no conec i la situació que estaven vivint en l’època en què l’autor empordanès va escriure aquesta narració. L’únic que ha estat difícil és entendre tot el vocabulari, ja que és bastant elevat.

JA TENIM LOGO DE LA NOSTRA BIBLIOTECA!

Us presentem el logo de la nostra biblioteca. L'ha fet l'Anna Villalmanzo, de 3r D. Moltes gràcies!

A L’ALTRA BANDA DEL MIRALL de Jordi Sierra i Fabra

És un llibre amb moltes qüestions i és interesant pel públic jove, adolescent.

L’autor és Jordi Sierra i Fabra, escriptor català. Les seves obres de literatura infantil i juvenil han estat publicades a Espanya i Llatinoamèrica. La literatura de Fabra es caracteritza pel seu estil directe, les frases curtes i el suspens. Conrea molts gèneres literaris, des de ciència ficció a poesia.

Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè parla sobre el dia a dia d’una adolescent de setze anys que estudia segon de batxillerat. L’única cosa que sap segur és que, des de fa un temps, hi ha moltes preguntes quel i rondinen pel cap, sobretot davant del mirall. El noi que té a prop i la seva millor amiga l’enfronten amb la veritat, amb la seva petita i gran diferència.

Andrea Huerta Gutiérrez