El noi del pijama de ratlles

Aquest és un llibre que agrada molt. Aquí teniu un petit resum i la valoració que en fan dues alumnes de 3r d'ESO. 

En Bruno era un nen que vivia a Berlin amb la seva família. Tot li anava bé, estava content amb la seva vida. Fins que un dia, quan tornava de l’escola, va veure la Maria, la minyona, guardant totes les seves pertinences en caixes. La mare li va explicar que el pare havia sigut destinat a viure a un altre lloc, per motius de feina. El Bruno va rondinar moltíssim quan va saber que la casa on anaven era al mig del no res, a Out-With. El Bruno odiava aquella casa. Sempre estava plena de soldats pul·lulant. Un dia, des de la seva habitació va poder veure una mena de colònia on hi havia moltes persones. Ell volia jugar amb qui fos, ja que la seva germana, la Gretel, no volia estar pas amb ell. Però sabia que no podia sortir de la casa sense el pare o la mare.                                                                                           

Un dia, quan no hi havia ningú a la casa, en Bruno jugava amb un gronxador que ell mateix s’havia fet. Però va controlar malament l’espai i va caure. Un home més gran que el pare, però més jove que l’avi, el va collir i el va curar. En Bruno, encuriosit, li va preguntar el seu nom, es deia Padel, i també la raó per la qual portava aquell pijama de ratlles. Ell li ho va començar a explicar però va aparèixer la mare d’en Bruno i va haver de callar. Un dia, en Bruno, avorrit, va decidir marxar a explorar. Va trobar la colònia i va conèixer un nen que es deia Shmul. Ell li va explicar que estava allà només per una raó: era jueu. Com que es van fer molt bons amics, en Bruno anava allà a veure’l cada dia. Però un dia, l’Shmul no va aparèixer. I no us explico més.                                                            

A mi és un  llibre que m’ha agradat moltíssim perquè és una historia molt maca, a més el senyor Boyne escriu molt bé. Jo el recomano a qualsevol persona  a qui li agradi descobrir coses sobre el passat a través d’una novel·la.

                                                                                                                        Georgina Ducet

A mí, me ha gustado mucho leer este libro. Pienso que es muy bonito, ver como se hacen amigos, como Bruno va conociendo poco a poco lo que es de verdad la alambrada. Bruno va evolucionando como persona.

Yo lo recomiendo por lo que acabo de decir, y porque,  además, no es difícil de leer y no se hace pesado.

                                                                                                                       Judit Serna