Alfagann és Flanagan

Síntesi argumental:

A la novel·la «Alfagann és Flanagan» d'Andreu Martín i Jaume Ribera, el jove detectiu Flanagan té a les mans un altre cas complicat: la desaparició de Neus Mercadal, que va fugir del seu domicili el dia de Reis. Ella i altres dues noies, la Blanca i la Vanesa, són anomenades a l’ institut com les "Cossos Deu", perquè semblen unes top models: guapíssimes, altíssimes i d'allò més atlètiques. Són companyes de classe d’en Flanagan, però no són les seves amigues, ja que mai ha mantingut bones relacions amb cap d'elles.
El pare de la Neus, un home ric, ofereix diners no només a en Flanagan, sinó a qui sigui capaç de proporcionar una pista veraç sobre l’amagatall de la seva filla. El que no sap en Flanagan és que el pare de la Neus oculta un secret obscur. Les complicacions estaran a l'ordre del dia en aquest cas, però la sagacitat i la intel·ligència d’en Flanagan, a qui fins i tot consulta la policia, portaran a innombrables proves abans d’arribar al culpable de la desaparició de la Neus Mercadal. Com desxifrar uns codis secrets, o portar dos casos paral·lelament a la investigació principal, etc.  Tot això ho aconsegueix amb l’ajuda d’un grup de nens que es diuen “Comando Zeta”, que té com a funció fer-li la vida impossible a en Lage. En una ocasió, estan a punt de matar-lo amb una bomba casolana, feta amb petards i un líquid reactiu.
En aquest complicat cas, en Flanagan també compta amb tot el suport de la Blanca, l'amiga de la Neus, i que possiblement arribi a ser en el futur l’amor d’en Flanagan. Finalment se sap que la Neus va ser violada per en Lage. La història no acaba així, si vols saber el final, hauries de llegir el llibre.

Valoració personal:

Aquest llibre m’ha agradat perquè m’agraden molt els misteris i els detectius i les seves deduccions. Aquest llibre fa que vulguis ser en Flanagan, per així poder resoldre tu mateix els casos que se li presenten al llarg de la història. També et fa pensar que hi ha gent dolenta al món, i que has d’anar amb compte. Fins hi tot pot ser un veí, com en el cas del llibre. És fàcil de llegir, no té vocabulari complicat ni complexa, té la lletra gran i entenedora i els autors no utilitzen molts recursos estilístics com els de la metàfora. Sí que descriuen molts dels passatges i persones del text, i a vegades es fa pesat. Jo el recomanaria a persones adolescents, a qui els agradi el misteri i els detectius. També a aquella gent que busqui un llibre fàcil de llegir i que sigui entretingut.

                                                                                                                           Irene Baño